El predicamento del que goza, entre jóvenes y mayores lectores locales , y no tan sólo de Capdepera, Josep Terrassa Flaquer, el historiador “gabellí”, implica que, nosotros, nos hayamos propuesto ampliar, en lo posible, contenidos vertidos en estas páginas, firmados por Terrassa.
El interés que suscita el siguiente artículo, en vernáculo, tiende a completar el estudio preliminar y texto de presentación (que se nos quedó en el tintero) relativo a este personaje que fue Antoni Massanet, autor del serial literario de “Vida i costums a Capdepera “, sobre cuyas andanzas (valga la expresión) han venido solicitando grupos de asiduos seguidores de las ediciones semanales de Faxdepera.
Leemos y transcribimos lo que consideramos más destacado, puesto que otros puntos (relacionados con el nacimiento, defunción y actividades familiares y personales de Massanet ya fueron descritos en entregas pasadas).
”El pare, Antoni Massanet Garau tingué una llarga vida, 96 anys, va fer de ferrer. La mare, Catalina Amengual Martínez, germana major de Miquel Amengual, torrer de far i músic gabellí, s’establiren a la teulera que l’Ajuntament de Capdepera havia construït adossada a la capçalera de l’església per fer les teules del temple. Els pares eren monàrquics i conservadors. Quan la familia Cofeta, al segle XIX, encapçalen les iniciatives de modernització del poble, els Massanet-Amengual no ho varen recolzar.
En aquell temps, la primera vegada que els joves surten de l’illa era per fer el servei militar. Aquesta estança fora del seu espai vital s’allargava durant uns anys, un temps més de suficient perquè els joves més inquiets i que ja sabien llegir i escriure rebessin la sacsada de la modernització. Aquesta fou una de les vies d’entrada al poble de noves inquietuds polítiques i culturals.
A Antoni li va correspondre fer el servei militar a Marina, a Alacant. Durant quatre anys va anar embarcat al Cañonero Eulalia. En aquella ciutat formà part d’una associació de caràcter recreatiu que sostenia una societat cooperativa de consum; la tasca que desenvolupa la societat fou tot un descobriment i el captivà per l’enfocament que donaven als problemes laborals. Sembla que allò que posa fi a la seva carrera militar fou una discussió amb un oficial al qual no deixa pujar al vaixell en companyia de la seva dona perquè, segons les ordenances de la Marina, estava prohibit que les dones entrassin als vaixells de l’Armada.
Aleshores havia arribat al grau de contramestre, sotsoficial de maniobra. Segons referències familiars, també va anar embarcat en un escampavies, un vaixell lleuger que, a la vela, es dedicava a la vigilància de la costa perseguint el contraban. Aquest servei pertany al Ministeri d’Hisenda i tenia l’objectiu d’aturar l’evasió d’impostos per a l’entrada il·legal de mercaderies. Però, aleshores, Antoni ja s’havia casat i el fet d’anar embarcat en un escampavies era cosa de jovent sense maldecaps, així que aviat abandonà aquest ofici per posar els peus a terra.
Durant un permís aprofita per casar-se amb la gabellina Maria Garau Tous, nada l’any 1874. El dia de Sant Bartomeu de 1891 naixia el fill al carrer de la Mar, núm. 6. Qui escrigué al nin en el registre de naixements del Jutjat Municipal fou el padrí, perquè el pare ja treballava de torrer de far i no es trobava al poble. L’any 1903 va néixer a Maó la filla Catalina, quan el pare estava destinat a l’Illa del Aire.
Com ja he dit abans, la mare d’Antoni Josep era germana de Miquel Amengual, el qual, a finals dels anys vuitanta ingressà en el cos de faroners ocupant una vacant del far de Punta Grossa, de Sóller, amb un sou de 1.250 pessetes. La relació familiar amb l’oncle Miquel fou decisiva perquè Antoni seguís les mateixes passes. Una altra raó per fer-se torrer de fars era que en aquell temps, a Capdepera, era una professió de moda. Llavors les carreres amb paga del govern de Madrid eren pràcticament desconegudes; les úniques que hi havia a Capdepera eren la de farers i carabiners. El primer “gabellí” amb aquest ofici fou en Joan Ferrer Pellicer. Desprès vendrien Miquel Amengual, Joan Flaquer, Francesc Massanet Servera, Mateu Melis Terrassa, Antoni Josep Massanet, Nicolau Sancho Gili, Jaume Covas Calafell (pare del eminent metge Baltasar Covas), Pere Terrassa Alzina i Colau Melis Flaquer.
A principis del segle XX tres cinquenes parts del personal en servei als fars de les Balears era de Capdepera. Una prova més del bon nivell cultural que hi havia entre el jovent del poble en el darrer quart del segle XIX, ja que podía aspirar a càrrecs que no estaven a l’abast de la majoría del jovent de les illes. Entre 1891 i 1905 Antoni fou molt actiu, anava i venia constantment, sovintejant les estades a Capdepera. Per una banda, havia d’atendre la seva carrera i negocis; i per l’altra, volia estar amb la familia y participar en les activitats del poble. Durant 8 anys va servir al far de l’Illa de l’Aire, a Menorca: també treballa a Felanitx i a Alcùdia, on hi ha fars; es dedicà a negocis relacionats amb la mar: pesca, comerç de peix, compra i venda d’embarcacions i despatx de duanes. De tot això la familia conserva documentació que ho acredita.
L’any 1906 va dirigir les pràctiques que els alumnes aprovats en la darrera convocatòria havien de realitzar durant cinc mesos al far de l’illa de l’Aire. En aquesta època passa moltes temporades a Capdepera. A finals de 1896 fou un dels fundadors de la Unión Republicana local. Durant més d’una dècada fou el director del Centre Espiritista, que tenía el local al carrer de Sant Joan Baptista núm.14. L’any 1899 creà la societat Unión Cooperativa de Pescadores de Capdepera, que dura dos anys. A finals del segle fou un dels promotors de la societat La Protectora, non volia posar en pràctica els coneixements sobre cooperativisme que havia après a Maó. L’any 1900 participa en la creació de La Palmera i en seria primer secretari fins que dimití devers 1905. Assenyalar, finalment, que serví al far de l’illa La Alegranza, a Tenerife, també al far de Columbretes, a València, a Punta Groissa i Tagomago (Eivissa) a cap d’Artrutx (Menorca), a Punta Martiño (Canàries) , a la Dragonera i al far de Tramuntana, ón als 67 anys es jubila el 4 de desembre de 1933”.
