Hem tancat la darrera porta i hem apagat els llums. Fèiem tots els preparatius per dir adéu als dotze mesos que deixam dins les sales on tot fa son i també és el lloc on s’acaben els problemes d’insomni. Només queda el que es recorda i el que es prefereix no recordar.
Però la vida continua i retornen les il·lusions. S’atraquen les festes més alegres i entranyables de tot l’any. L’engalanament també inclou donar la benvinguda al vigorós any nou.
Amb els Reis, s’acabava la mesada de festes i, si hem estat bons al·lots, haurem pogut gaudir de la fugissera felicitat material dels presents nadalencs. I és que el mes de desembre és el mes de preparatius, d’una manera especial dels productes que han de fer ufanosa la taula. S’ha comanat la porcella a la carnisseria habitual, s’ha comprat un bitllet de loteria a l’administració que diuen que sol dur sort i, de passada, unes targetes de la Unicef, per enviar als quatre compromisos de cada any.
S’ha muntat un betlem i al costat un arbre, ara s’usa, ple de llumetes i neules blanques com la neu, que han estat elaborades per unes monges amb santa paciència. També s’ha pegat una ullada a l’armari i, convençuts que tot era ja molt duit, s’ha pres la decisió de comprar una jaqueta o un abric.
Les empreses solen tenir el detall d’alguna gratificació, sigui en forma de panera o lot de productes, després d’arromangar-se per fer front a les pagues extres. Tampoc no es pot faltar a Matines, bàsicament per poder escoltar el bell cant de la Sibil·la, encara que durant l’any no s’hagin acostat a l’església més que per uns quants funerals.
Aquest vespre cal suposar que es va sopar amb espelmes, com al cinema, i en lloc d’hule, tovalles amb els estampats propis d’aquestes festes. Torrons i cava tampoc no hi degueren faltar. Regals que moltes vegades no serveixen per a res, tret que qui els regala sàpiga que els calcetins ja estan massa sargits o que les corbates ja duen molts anys i es veuen massa usades. Cançons nadalenques, que la padrina en sap una mala fi.
Malgrat aquests costumismes, pertot semblants i al mateix temps diferents, és una bona nova nadalenca que, enmig dels ànims decaiguts dels majors i el menfotisme quotidià d’una part del jovent actual, brollin, encara que només sigui per uns dies, gestos de solidaritat i germanor, de concòrdia i amor com no solen ser habituals en cap altre moment de l’any.
De segur que hi haurà hagut moltes persones navegant dins un mar de pessimisme col·lectiu, pensant que tot va tort i, en realitat, algunes institucions abans considerades intocables i mantenidores dels millors preceptes avui van a menys, com si fossin negocis arcaics, sense atractiu per a la gent d’ara. D’altra banda, és lamentable que els qui actualment en regenten la direcció no es temin d’aquesta realitat. Car són molts els ressentits que se senten enganyats o ferits i passen la vida daixò-daixò, indiferents a tot, i és que no es pot oblidar que altres forns pasten…
No hi ha dubte que la labor desinteressada i el compromís de moltes persones se situa en la línia de l’Evangeli, encara que n’hi hagi que no creuen ni en Déu ni en l’Església. Però això són coses dels temps actuals i la paganització de les festes nadalenques n’és un exemple fefaent.
Tornant als bons propòsits, és habitual que amb el nou any s’albirin noves esperances. També resulta reconfortant fer uns canvis si es desitja gaudir plenament la vida, però no s’hauria d’oblidar que la millor manera de canviar, més que no esperar una data assenyalada, és la constància i el compromís diaris.
Una vegada més els carrers s’engalanen amb gran lluminositat per celebrar les festes més entranyables de l’any. Arriba l’hora oficial d’estar alegres, perquè arriba Nadal i, d’una manera especial, els centres comercials s’han avançat i mouen la mentalitat del poble, embruixant-lo i fent-li veure que per gaudir de felicitat necessita un munt de coses, que quan es tenen no serveixen per a res.
Pens que anar en contra d’aquesta realitat de poc serviria, perquè el mecanisme de màrqueting fa callar totes les veus que s’hi oposen. Per tant, parlem de l’entranyable betlem, que els ornamentats arbres no han pogut suplir. A Mallorca, hi ha betlems de figures d’un gran valor artístic, alguns de monumentals, com el de l’església de la Sang, a Ciutat, i el del convent franciscà de Llucmajor, de principis del segle XVIII. Fer el betlem és una de les tradicions que fan de les festes nadalenques un veritable tresor de la cultura popular. Sant Francesc és considerat com el seu creador.
De les familiars festes de Nadal sempre s’ha dit que són els dies més alegres de tot l’any, amb llumetes i cançons sota un cel d’estels que il·luminen els camins que duen a Betlem.
Un altre dels costums són les neules que pengen a totes les esglésies, elaborades generalment per monges. Aquestes religioses mostren un pols especial i altes dosis d’imaginació per fer realitat neules artístiques. Malgrat la seva popularitat, com passa amb les esmentades figures de tan grossa mida, no és conegut el seu origen.
La nit de Nadal es fa la celebració més solemne. Les matines solen ser de participació multitudinària i el Cant de la Sibil·la és la joia més preuada. Amb un marcat caràcter oriental, evoca imatges de l’edat mitjana, anunciant les severitats de la fi del món. El seu cant sembla que és una traducció al català del “Judici Signum” que es cantava en llatí culte abans del segle XV. Més enllà de Mallorca, aquest cant només ha perdurat a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, on s’escenifica únicament a la catedral, cantada pel canonge de millor veu, en una versió més extensa que la d’aquí.
Per als infants són festes d’il·lusió i avui dia que hi ha tanta pluralitat social, a més dels Reis també són protagonistes Santa Claus o el Pare Noël. Tots ells, en definitiva, persegueixen el mateix objectiu: implantar la bondat dins els cors tendres de nins i nines.
Per completar les festes, és la nit dels Reis la que concentra la màxima expressió dels infants, que passen aquests dies somiant un món de fantasies que la televisió els va mostrant.
Els vells comenten que no sembla Nadal, ja que no fa el fred d’abans. És una prova més que tot ha canviat menys la gastronomia. La menjua mai se sol ometre, però pot ser que les festes ja no s’esperin amb l’entusiasme d’antany. Tanmateix, Nadal sempre és un convit a conviure amb les persones que durant l’any estan llunyanes.
Dins aquests propers aires de festa, no hi tenen cabuda la tristesa, la discòrdia, l’odi ni cap altre sentiment negatiu.
Molts d’anys puguem viure les festes de Nadal i Cap d’Any amb salut i alegria!
