Ara fa uns dies vaig fer una visita guiada al nou arxiu municipal. Sa veritat és que vaig disfrutar de sentir ses explicacions que mos va donar na Maria s’arxivera, i me vaig adonar de sa feinada que han fet tant na Maria com en Gori en aquest projecte, pensant tots es detalls per aconseguir passar de tenir un arxiu tercermundista a un arxiu, pens que, capdavanter en molts d’aspectes. Com es nota que s’estimen s’arxiu! El porten dins el cor i això es transmet.
En acabar vaig donar les gràcies a na Maria per tot el que ens havia explicat. Li vaig dir que tant de bò s’Ajuntament tingués altres funcionaris com ells, que posassin es mateix interès i sa mateixa il·lusió que ells han posat a s’arxiu, per fer sa casa consistorial que es poble se mereix.
Can Creu d’Inca és com una llauna de sardines. Prova d’això és que ses dependències municipals es van escampant per tot el municipi.
I és que es dia de sa inauguració de s’arxiu, molta gent no acabava d’estar contenta, per que no quadra que devora un arxiu modèl·lic tinguem una casa consistorial en runes. Hi va haver gent que va aprofitar per demanar a quasi tots els ex batles presents sobre el tema i varen dir que tant s’arxiu com urbanisme s’hauria de haver fet a l’ajuntament de tota la vida perquè al projecte inicial que hi havia hi cabia tot.
L’antic ajuntament des Sitjar és s’únic edifici emblemàtic que ens queda a Capdepera, llevat del castell, però aquest és un capítol apart i no toca parlar-ne ara. Primer va ser s’abeurador i es rentadors des carrer de ses coves, després es pou des camí, llavors es pins de sa plaça des Sitjar, s’aljub de sa plaça de l’Orient, també hem perdut es convent de ca ses monges i es rentadors de ses pedreres es troben en un total abandó.
A poc a poc s’han anat prenent decisions que mos duen a una situació molt deplorable:
Es primer pas, convertir C’an Creu d’Inca (un preciós casal d’es segle dinou, possiblement s’únic que hi havia al poble) en Ajuntament i deixar s’edifici de s’ajuntament antic abandonat amb s’arxiu i es arxivers dedins. Després es gran edifici de s’arxiu i ses obres a s’escorxador per posar-hi sa biblioteca, que a dia d’avui roman tancada. Abans s’escorxador ja havia estat acondicionat per posar-hi s’escoleta.
Tot es temps que s’arxiu ha estat dins s’edifici de s’ajuntament des sitjar es arxivers han fet mans i mànegues per fer un mínim manteniment mentre vetllaven que ses goteres no les caigueren damunt.
D’ençà que s’ajuntament ha quedat buit podem dir que s’edifici està totalment abandonat.
Mentres tots ho contemplem passant per allà davant sense dir res, mirant com cauen ses persianes (que ja les han hagut de llevar perquè eren un perill públic) i aquelles lletretes tan tristes que diven ajuntament, passen turistes que van en es castell i fan fotografies. Mare meva quina vergonya! i tots mos ho miram però ningú mou un dit; com si esperassim que un dia s’emblemàtica façana caigui tota sola i diguem no he estat jo.
Sé que entorn en es tema hi ha opinions diverses, entre elles es batle i s’equip de govern pensen que fer s’arxiu aquí on l’han fet i sa biblioteca al capdavall de Vila Roja és el millor pes poble. I ara ens anuncien enquestes per demanar en es poble què hi vol a s’edifici en runes, quan lo seu era demanar-ho abans.
Així i tot estic segura que s’inmensa majoria de gabellins i gabellines volem s’ajuntament aquí on ha estat sempre. Diven que tomar s’ajuntament és molt car, com si tomar ses cases on hi ha s’arxiu hagués estat de franc.
Ben aviat hi haurà eleccions municipals. Deu vulgui que ses gabellines i gabellins sapiguem encertar i surti un grup valent i decidit a donar una solució digne a aquest edifici.
