Cristòfol Carrió
EL MAIG ESCLATA DE VIDA I ÉS EL MES DE MARIA
El proper dijous ençatam un nou mes: el maig.
Són tants els detalls que ens regala la natura que ens fa sentir impotents davant tantes meravelles. Per molt que ens hi endinsem, sempre ens trobam a les portes de les incògnites, on els humans continuam fent-nos les mateixes preguntes que es feren els nostres avantpassats, i que, segurament, també es faran les generacions futures: qui som? d’on venim? on anam?
Mentrestant, cada any es produeix el miracle. Muntanyes i planures, camades i camins s’engalanen de margalides, roselles, coltells… Els camps es transformen en jardins plens de les flors més belles, i dins la brisa suau de primavera sorgeixen càntics d’agraïment a l’autor d’aquest espectacle encisador.
És cert que dins la gamma de colors més formosos de la primavera no hi falten algunes pinzellades de tons agrisats —aquesta època també du al·lèrgies i depressió—, però és, sobretot, l’estació en què la natura esclata de vida i treu a la superfície tota la força que ha estat germinant en silenci durant l’hivern.
Aquest temps captivador ja és aquí, i el sol sembla fer-nos l’ullet, alhora que ens regala un raig d’espurna que convida a canviar els vestits vells i esquinçats per una roba més lleugera i simplificada.
I entre tanta exuberància floral, no hi falten les aus migratòries, que cada any vénen a contemplar les meravelles de les nostres illes i, amb els seus cants, alegren serres i planures.
Ja maduren les cireres i comencen els albercocs, amb aquell sabor tan peculiar, com també els nespres i altres fruits amb gust ben característic.
Tot això arriba amb el maig, i durant aquest mes s’enceta el cercle de les festes de primavera. Un sens fi d’esplendor del qual sovint no som prou conscients.
Quan jo era un al·lotell, a prop de ca nostra hi havia el Sindicat, on es podien adquirir productes agrícoles per a la sembra, l’adob i altres menesters de foravila. Record ben viu la festa que es feia a mitjan mes en aquesta entitat, en honor de Sant Isidre Llaurador, patró dels conradors.
Dins el calendari folklòric, el maig acull un bon grapat de festes i celebracions, com ara l’aparició de Sant Miquel, que només es celebra a la zona de Llevant; o la festa de Sóller, on es commemora la victòria sobre els sarraïns que intentaren atacar la ciutat per la costa.
El maig, a més, destacava per la seva devoció mariana. A les escoles se celebrava el Mes de Maria (que consistia a resar la corona de les dotze estrelles) i tots els nins i nines duien roses, lliris i clavells per ornamentar la imatge de la Puríssima. Després de dinar, a moltes cases particulars també es feia el Mes de Maria.
Aquestes celebracions casolanes rebien aquest nom. Pels carrers silenciosos, amb perfum floral mallorquí, se sentia:
—“Oh!, la més formosa de les criatures…”
Al voltant d’altars improvisats, envoltats de dones fent “llata”, s’alçaven cants com aquest:
—“Oh, Maria / Mare mia / Salvadora del mortal / Emparau-me i guiau-me / a la Pàtria Celestial.”
