SEGUIM AMB EL RELAT, QUE JA TANCAM :
”Tant ara com abans, ès just i necessari posar qualque grum de festa dins la monotonía fada de la vida de cada dia, si bé tenint en compte les advertències plenes de seny del nostre refranyer popular: “No és cada dia festa” / Festa traslladada, festa esgarrada / A una part repiquen i a l’altre fan festa / Ses festes majors, porten dolors / Lo que resta, fa la festa / Qui et fa festes i no te’n sol fer, o et vol traïr o t’ha de menester“.
També, segons les “Rondalles Mallorquines”, n’hi ha que s’estimen més quatre festes seguidas que un dia fener …
Segons el programa d’enguany, les Festes de Sant Roc i Sant Bartomeu començaren oficialment dia 5 d’agost i acaben avui, dia 26. Això ja no són quatre festes seguides, sinó tres setmanes!
Diu la cançó popular, entre rústica i poética: ”Al.lotes de Capdepera/ Sant Bartomeu ja se’n va/ a sa vostra alfabaguera/ es meu ase hi fermaré”.
Allò de no sebre on fermar s’ase no va por nosaltres, perquè sempre tenim a on. Per Sant Bartomeu, a l’alfabaguera de l’ofici, però també als pins de la plaça des Sitjar, a les murades del Castell, a l’hipòdrom d’Es Cavaller, al Parc de S’Alzinar… Per Sant Roc, als pins de ses Vegues, a la platja de l’Agulla, als horaris del moll, a la plaça dels Pins, al Racó de ses Graneres…
I així podríem anar seguint amb les festes de la resta de l’any. Però, com ja hem dit, no és cada día festa, sinó que va lligada a la feina. També diu el refranyer:
“Sa feina és santa i assanta / De sa feina surt el profit ( o, es cansament) / Sa feina ben repartida no mata / Sa mateixa feina ( o és mateix art) ensenya / A n´es mal fener, cap feina li va bé/ Qui fa el que pot, no és mal fener ( o no està obligat a més) . I diu la cançó:
“¡Oh, gabellí maleït! , tu que somies la pauma, t’aixeques abans de s’auba i et colgues a mitjanit!”
Capdepera és un poble fener per tradició. Hem tengut alguns casos excepcionals, com per exemple En Joan d’es Camp Mitjà o En Miquel Moma: tenien fama de que no els feia gens de por la feina, i era veritat, perquè s’hi ajeien damunt.
Capdepera és també un poble festós, per mèrits guanyats a força de feina. Sovint s’ha entès la feina com un deure i, la festa, com un dret. Però les dues coses han d’anar a la par. Hem d’intentar aconseguir que la feina sigui, al mateix temps, un deure i un dret per a tothom, i que a l’hora de fer poble mirem la festa, no sols com un dret sinó també com un deure.
Amb els anys, les nostres feines han canviat. Abans es vivia de l’agricultura, de l’obra de palma, de la pesca, d’alguns oficis menestrals. Fusters, com Mateu de Son Pocapalla, Juanito Ros, els Enriques… Ferrers, com Miquel Manyà, Josep Ferrer, Llucià de ca sa Comare…
Els al.lots, a la sortida d’escola, ens embadalíem mirant ferrar una bèstia, picar damunt l’encruia, donar el tremp a un aceró o ajustar las llandes a unes rodes de carro (fuster i ferrer de conjunt, amb tot un ritual).
Dins el ram de la construcció, teniem picapedrers que eren vertaders arquitectes, encara que sense títol: Pep Tacò, Pep Jaumí, Joan Ros, Jeroni Maleter, els Sabaters, etc.
Ara, les coses han canviat. Es manté la construcción, com també la pesca; pero predomina el sector dels serveis, com hotels, bars, restaurants, bancs, diversions, “souvenirs”… Això ha duit una invasió d’estrangers i peninsulars. De cada dia es fa més necessària una integració que no sigui només económica, sinó també cultural i lingüística. Per aconseguir-la, fa falta un doble esforç per part dels immigrants, per aprendre i assimilar els nostres valors tradicionals (entre ells, la llengua); i per part dels nadius, per estimar i fer valer el patrimoni cultural que hem heretat i que forma part de les nostres arrels. No ens deixem dur per un servilisme mal entès, que tots hi sortirem perdent!
Crec que les festes d’enguany hauran servit per fer deixondir un poc més el nostre esperit de poble, però la festa no s’improvisa, sinó que duu tota una feina. Enhorabona, en primer lloc, a la Comissió de Festes, integrada per elements joves, actius i amb imaginació, que han treballat de valent. Enhorabona, igualment, a tots els qui, d’una manera o altra, han participat i col·laborat, com també a l’Ajuntament per ajudar a fer poble per aquest camí.
De festa n’hi ha hagut per a tots els gusts i edats: Per als infants, tallers de màscares, d’estels, de reciclatge de paper, castells d’arena, teatre infantil… Per als joves, verbenes, trial, carreres de motos… Per als adults, verbenes tradicionals amb orquestres com “Arizona”, “Sabor Latino” i l’aplaudida presentació de l’“Orquestra Cala Agulla”. Per a tothom en general, dianes florjades, cercaviles desbaratats, xocolata amb ensaïmades, mostra marinera, paelles, rotlades de fer llata, esports, gimkama, festival de ball, cinema, teatre, artefactes marins, foc, coques, trempó, “canti qui vulgui”, sopar a la fresca, concerts, Missa Major…
I, com a final de festes, entrega de premis a guanyadors i participants. Solen dir “dos jugaven, i un va perdre”.
Animació musical a càrrec de “Miquel Moreno Trio” amb música i festa d’altre temps.
Castell de focs artificials des de el nostre Castell, que no és artificial sinó ben real com també ho és un altre foc que duim dedins: el nostre esperit de poble.
En quant a les paraules de Cloenda amb què estic abusant de la vostra paciència, vos diré que la paraula “Cloenda” ve del verb llatí “Claudere”, que signific a “tancar”, “cloure”. Pero aquestes paraules no pretenen tancar res, sinó deixar la porta oberta de cara a l’any que ve…. I tots els que vènguin darrere.
Fa tres anys, per Sant Bartomeu, la nostra Banda de Música i la Coral S’Alzinar varen estrenar amb molt d’èxit un “Himne a Capdepera”, de la lletra del qual em sent responsable. Com que diuen que “no hi ha com un bon acabar” i les coses dites en vers sempre són en millor, permeteu-me que acabi aquestes paraules de Cloenda amb l’estrofa final de l’Himne.
“Salut al nostre poble, bon fills de Capdepera!
Uniu amb brins de festa les veus del gabellins
Escampi el vent un himne pel camp i la ribera,
Tan lluminós com l’auba que guaita mar endins
Salut a Capdepera!
Coratge, gabellins!”
