Joan Fuster és una de les veus més representatives de la Comissió de les Festes del Carme. Fa molts d’anys que hi està vinculat i representa, en bona part, aquesta corretja de transmissió entre les primeres festes populars organitzades pels veïnats i l’actual estructura de la comissió. Parlam amb ell sobre l’origen de les festes, el paper de la gent del poble, el relleu generacional i el valor d’una celebració que continua essent un punt de trobada per a tothom.
D’on venen les Festes del Carme tal com les coneixem avui?
Molts d’anys enrere, potser fa uns cinquanta anys, un grup de gent es va ajuntar per fer unes festes populars perquè no n’hi havia. Es varen juntar i ho varen fer sense ser comissió, ni Ajuntament, ni res. Era gent del poble que volia fer poble.
Nosaltres hem seguit aquella trajectòria. De fet, dins la comissió hi ha persones com en Xisco Campins i en Tomeu Álvarez, que ja hi eren quan eren nins. Han viscut aquesta evolució des de petits.
Han canviat molt les coses des d’aquells inicis?
Eren altres èpoques. Ara tenim l’empar de l’Ajuntament, però abans era una cosa dels veïnats. La gent s’ajuntava, feia feina i tirava endavant les festes com podia. Lo bo és que aquest sentiment encara hi és.
Ara tot està més organitzat, però l’esperit és el mateix. És gent que vol fer poble i que vol sentir-se part del poble.
Quin tipus de gent forma part de la comissió?
El perfil és molt variat, perquè hi ha gent de tota casta. Hi ha persones de vint anys i persones de seixanta. És un ventall molt gros i aporta una gran riquesa i varietat.
Però tots tenen una cosa en comú: el sentiment de pertànyer al poble. Cala Rajada, amb tant de turisme, necessita també tenir un racó per a nosaltres. Les festes del Carme són això: un espai nostre, de la gent del poble.
Quan començau a preparar les festes?
Ens hi posam mig any abans. No sortim gaire del que solem fer, perquè les festes tenen una estructura que la gent ja coneix.
Fa cinc o deu anys, per exemple, es va incorporar la nit vuitantera, “Jo vaig fer EGB”. Però la resta és bastant el mateix. És una rutina, però en el bon sentit. És una tradició. La gent ja sap que arriba el Carme i sap més o manco què farem.
Per tant, els mateixos actes ja són part de la tradició.
Sí. El sopar mariner, les havaneres, el palo ensabonat, la missa… Tot això ja forma part de les festes. Els actes en si mateixos són una tradició.
Intentam no sortir gaire de la tradicionalitat. La missa s’ha de fer com toca. Les havaneres hi han de ser. El palo ensabonat també. Són coses que la gent espera i que identifiquen les festes.
Què significa dir “el Carme” a Cala Rajada?
Dir el Carme és dir el començament de l’estiu. És una de les coses guapes que té. Ve la gent del poble, de Capdepera i de Cala Rajada, cap al moll.
És un moment molt nostre. La gent sap que amb el Carme comença l’estiu de veres.
Quin és actualment el teu paper dins la comissió?
Som president de la Comissió del Carme des que es va constituir com a associació. Fa uns quinze anys bons. Jo ja hi era abans.
També som l’únic pescador, o ex pescador, que queda dins la comissió. Abans n’hi havia més, però ara ja no. Jo he afluixat un poc i ells em cuiden. La comissió, segons com, no em deixa fer gaire, perquè ja som molts i molt diversos.
Quantes persones formau ara la comissió?
Ara dins la comissió som unes dotze persones. Però després hi ha més gent que ajuda en moments concrets.
Per exemple, per cuinar hi ha un altre grup, que són els Ricemen, amb aquest nom internacional. Al moll cuinam paella per als músics, per a la neteja litoral, per als dimonis i per als tècnics. Hi ha molta feina que no sempre es veu, però que és necessària perquè tot funcioni.
La comissió està oberta a nova gent?
Sí. Tothom que vol entrar, entra. Tot aquell que vol formar part de les festes té les portes obertes.
Això també és important. Tot el que vol entrar, l’incloem: majors, joves… Tothom hi pot aportar alguna cosa.
Quin paper tenen els joves dins la comissió?
Els joves hi posen força i idees noves. I tot el que aporten, si ho podem encaixar, ho ficam dins les festes.
Això és necessari perquè les festes continuïn vives. Però sempre intentant mantenir l’essència i no perdre allò que fa que les Festes del Carme siguin les Festes del Carme.
És una manera de fer de corretja de transmissió?
Exactament. La comissió és una corretja de transmissió entre la gent que va començar tot això i la gent que ara ho continua. Si no hi ha relleu, les coses es perden.
Per això és important que hi entri gent jove, però també que coneguin d’on ve tot. Les festes no són només actes. Són memòria, tradició i sentiment de poble.
Què és el més important perquè les festes continuïn tenint sentit?
Que siguin de la gent. Que la gent les senti seves.
El Carme no és només una programació. És trobar-nos al moll, veure gent de Capdepera i Cala Rajada, compartir taula, música, missa, mar, focs, sopar, rialles… És aquest sentiment de poble que, sobretot a un lloc tan turístic com Cala Rajada, fa molta falta conservar.
