— DES DE LA MARE DE DÉU MORTA (O DORMIDA) A LA DELS MISSATGES —
El llaurar i el sembrar són dues de les operacions específiques de la tardor, que atorguen als nostres camps un nou semblant. És clar que és un temps que res tenia de semblança amb l’actual, més aviat podem dir que responen a un costumisme tradicional d’antany.
Sens dubte, els foravilers han de fer unes feines que requereixen bastants esforços. Després d’enllestir l’anyada a final del mes de juliol, vénen les ametlles, les figues, els garrovers i, finalment, la verema, dins el pesat mes d’agost, on la calor es fa gairebé insuportable. Els entesos auguren que, comparant amb els mesos que hem passat, res a veure tindrà aquest vuitè mes de l’any. ¡Ja ho veurem quan hagi finiquitat!
S’aprofitava aquest temps per buidar el femer casolà, on durant l’any s’havia anat acumulant el rebuig de la cuina, de la neteja de la casa, així com els excrements animals i humans, perquè els excusats estaven connectats al femer. Els camps de blat s’adobaven amb fems de l’estable.
Segons ens diu el Llibre dels Llibres, en la vida de l’home, sota la capa del cel hi ha temps per a tot. Temps per riure i temps per plorar, temps per néixer i temps per morir, temps per sembrar i temps per recollir. Per collir, s’ha de sembrar, però tan sols collirem segons la llavor sembrada. Prou bé ho sap el pagès, que ha de sembrar la millor llavor i dins bona terra, llevant les males herbes i posant atenció a fer l’esmentat per veure compensats tots els esforços i tenir l’esperança que una bona anyada el faci sentir satisfet.
Encara hem pogut contemplar la típica imatge que el pareller va llaurant i la sembradora darrere ell tirant els grans dins el solc. Damunt el que s’havia sembrat es donava una passada superficial amb l’arada, mentre que les dones anaven cavant els voltants dels arbres, ja que es feia impossible atracar-s’hi amb l’arada.
Com a darrera feina es passava l’esterrossador, que consistia en una post ampla amb uns ganxos i a damunt s’hi col·locava un jovençà que guiava la bístia amb la finalitat d’esclafar els terrossos presents al terreny després de llaurar.
Les primeres pluges són fonamentals per al sembrat. Tal cosa quedà evident quan l’any 1913, a Mallorca, no va ploure i el blat va arribar a anar escàs.
Es consideraven terrenys bons per a la sembra del blat quan l’any anterior havien estat sembrats amb faves. Per devers l’any 1930, a Mallorca se sembrava el blat conegut pel nom de barba, menut i moro. El blat barba era de serra blanca, i el moro de serra obscura. El gra menut s’emprava per fer el pa moreno.
El sembrat es duia a terme en qualsevol dels terrenys cultivables, des del petit hortet de prop del poble fins a les finques de grans extensions. L’ordi i la civada se sembraven allà on venia bé. Si era per a pastura, se sembrava entre les dues “Marededéus”: la “morta” a l’agost (dia 15) i la dels missatges, al setembre (dia 12).
Per cert, que a Capdepera hauran tingut exposada la imatge de l’Assumpció de Maria a les dates de mitjan agost, figura que ha estat reformada pels decoradors de Patrimoni de la Seu de Mallorca, sense cap cost, a més del sepulcre –que no és el de la Verge– corresponent al Crist Mort del Divendres Sant, donació que fou de donya Elionor Servera de March. Aquesta Mare de Déu sol estar amagada, durant tot l’any, talment estigués enterrada, dintre un reducte de l’entrada, a mà dreta, de l’església de Sant Bartomeu de Capdepera, sota l’escala que porta al Cor Parroquial. Ningú no la pot veure ni venerar, a no ser a la festivitat del 15 d’agost, que enguany, segurament perquè es puguin admirar els retocs que se li ha donat a la seva policromia, es perllongarà la seva exposició fins al diumenge dia 17.
La talla prové de 1943 i de la mà dels rectors Antoni Morey i Melsión Llull. Sempre havia estat exposada a la capella de “La Dolorosa”, i el sepulcre verd continent del Crist, a la part baixa del Bon Jesús Crucificat, on es fa la Casa Santa.
I l’experiència, que és la millor mestra i guia de l’home de seny, va marcant les fites del pagès mallorquí: la llaurada, quan fa fred, ajuda a fer bon esplet.
