Un grup de pietosos veïnats d’estiu alçaren aquesta capella depenent de la parròquia de Sant Bartomeu de Capdepera. Cada estiu venia de Palma Mn. Jaume Más, un capellà cego que cada dia hi celebrava la missa de la Mare de Déu, de memòria. En aquells mesos d’estiu jo baixava a peu de Capdepera i li llegia la vida de Santa Teresa escrita per ella mateixa, El dia de la festa de la Beata, Santa Catalina Tomàs, deia l’Ofici el rector de Capdepera i predicava un frare franciscà de la comunitat d’Artà, que hi tenia molt a prop una casa de descans, vora la mar.
Ara la capelleta està tancada sempre. Són morts tots aquells pietosos veïnats. Unes poques de les antigues cases d’Es Carregador resten habitades pels nets d’aquella generació o per estrangers vinguts, vius, a la nostra mar per una agència de viatges.
La capelleta i la nostra Santa Catalina Tomàs queden com un testimoni de tot un món religiós. Me queda el record d’un vespre d’hivern amb una forta tempesta de trons i llamps, en la que jo passava per aquí davant; la natura estava desfermada, furiosa i els llamps entraven dins la mar descobrint el fons amb uns colors feréstecs, d’una bellesa inefable que mai més he pogut gaudir davant un quadre dels humans. El món camina i canvia molt de pressa. Déu, en canvi, segueix parlant en aquest món, molt clarament. Cal interpretar-lo amb la llengua que ens ensenyà Jesús de Natzaret, el seu Fill.
És, aquesta, una mena d’homilia que podria servir com a recordança d’anys feliços d’aquest indret gabellí que, fa molt d’anys, celebrava amb nadius i visitants, una festa de la Beata que engalanava els voltants de la Capella interpretant les cançons pròpies de Sor Tomaseta.
Diuen que l’any vinent, per a la data del 28 de juliol, l’Oratori romandrà restaurat i allí l’activitat religiosa estiuenca es podrà recuperar.
