Conxa Garau
Al llibre “Gent nostra d’abans i d’ara”, de Bartomeu Melis «Meyme», podem llegir sobre l’efemèride que acabam de celebrar: el centenari de la col·locació de la primera pedra del temple parroquial de Cala Rajada.
«El rialler llogaret de Cala Rajada, on acudeix gent de tot Mallorca a passar l’estiu, enmig del cor de l’hivern ha celebrat una simpàtica festa: la benedicció de la primera pedra de la nova església, en projecte. Aquesta tingué lloc el 25 de gener de 1925 i, amb aquest motiu, s’hi traslladà molta gent. Eren incomptables els autos, camions i carretons que travessaren el terme de Capdepera. Nombrosos terciaris franciscans i monges del mateix orde visitaren el port i dinaren a «Ca’s Bombu».
De bon matí ja hi havia gran animació entre la marineria, que es preparava activament per rebre, amb senzillesa però amb cor obert i generós, el prelat de la nostra diòcesi, el qual havia promès assistir-hi i efectuar-ne la benedicció. A l’entrada del suburbi gabellí, molt a prop del forn, s’hi aixecà un arc triomfal que fou l’admiració dels visitants, adornat amb xarxes, salvavides i altres ormeigs de pesca, amb una inscripció de «Benvingut siau». Devora el magatzem de l’amo Antoni Fuster «Ranxer», a la vorera de la carretera, una família valenciana, en obsequi al bisbe, compongué una al·legoria d’un port de refugi amb una barca tripulada per un jovenet que s’esforçava per arribar a la costa remant, on es podia llegir la inscripció, feta amb copinyes, «Viva l’Església».
Més avall, un altre arc amb un rètol de «Viva la religió» i, al carrer de «Ca’s Bombu», el Pòsit de Pescadors n’hi havia construït un altre amb molt de gust, del qual penjava una barca plena d’infants, amb la frase: «El Pòsit al nostre bisbe». Profusió de banderes per tots els carrers, com a mostra de l’entusiasme de què estaven posseïts els habitants d’aquesta colònia.
Quasi al migdia arribà el bisbe Rigobert Domènech i Valls, acompanyat del seu capellà d’honor, Josep Bonet, i del canonge i fiscal eclesiàstic, Francesc Esteve. La banda de música de Capdepera, dirigida per Pere Antoni Massanet «d’es Cassino», va interpretar la «Marxa d’Infants», mentre el bisbe baixava del cotxe i era rebut i saludat per les autoritats locals. Des d’allí es dirigiren al solar on s’havia de construir el temple i se n’efectuà la benedicció, amenitzada amb himnes cantats per les nines de l’escola de les Germanes Franciscanes. La nineta Catalina Melis Sirer recità una salutació adequada a l’ocasió.
El bisbe, revestit amb els ornaments propis, va espargir l’aigua beneïda sobre el bloc de marès allí col·locat, dins el qual s’havia tapat amb ciment una botella que contenia un pergamí, escrit en vell mallorquí, que el vicari de la parròquia de Capdepera, Monserrat Binimelis, va llegir amb el nihil obstat del rector mossèn Guillem Femenies i el vistiplau del batle, Pere Antoni Bauzà. El pergamí donava fe de la cerimònia que s’estava celebrant aquell 25 de gener, en el qual signaren totes les autoritats civils i eclesiàstiques presents, amb indicació expressa que la nova església es dedicaria a l’advocació de Maria Santíssima, sota el títol de Nostra Senyora del Carme.
Es volgueren sumar a les signatures del pergamí el batle pedani de Cala Rajada i president del Pòsit de Pescadors, Gabriel Reus Veny; el prevere gabellí Joan Melis; l’ànima de la festa i promotor de l’obra, Joan Vicens, i el mestre del Pòsit, Antoni Massot. En foren els padrins, a més dels nins i nines de la costura de les Monges, el jutge municipal, Antoni Vaquer, i la filla del batle, Antònia Bauzà.
En el moment de la col·locació del bloc al seu jaç, la banda interpretà la «Marxa Reial», es cantà un «Te Deum», s’amollaren coloms i es tiraren flors. Finalitzat l’acte, a la senyorial casa de don Joan Vicens i de la seva esposa, Maria Esteve Blanes, autoritats i clergues degustaren un exquisit menú elaborat pel cuiner Bartomeu Bonet.
Abans de retornar a Ciutat, el bisbe va visitar el convent de les Franciscanes, que havia estat ampliat fins a vuit cel·les, ja que només en tenia tres, fet que permetria augmentar la comunitat de religioses que cuidava de les necessitats de Cala Rajada. El poble sufragà les despeses del mobiliari i el fundador i benefactor del convent, Mateu Melis Melis, va manifestar al prelat diocesà el bé que aquesta ampliació suposava per al barri».
Fins aquí la crònica d’aquell fet, del qual s’acaba de complir el primer centenari.
