
La tardor: temps de grip
Cristòfol Carrió Tots els anys, en arribar la tardor —un temps que ens cobreix de melangia, amb els seus dies grisos, aquella pluja que sembla que no sap ploure i les fulles caigudes dels arbres,

Cristòfol Carrió Tots els anys, en arribar la tardor —un temps que ens cobreix de melangia, amb els seus dies grisos, aquella pluja que sembla que no sap ploure i les fulles caigudes dels arbres,

SETEMBRE, MES PRIMAVERAL I DELS MISSATGES Setembre és un dels mesos que duen impregnat un camp d’esperança, com si fos temps primaveral. Dins la pagesia, hi ha gent que anomena primavera d’hivern la tardor, encara

— DES DE LA MARE DE DÉU MORTA (O DORMIDA) A LA DELS MISSATGES — El llaurar i el sembrar són dues de les operacions específiques de la tardor, que atorguen als nostres camps un

Cristòfol Carrió Temps enrere, pels pobles, hi havia més casinos (avui dia, en general, se’ls anomena cafès). Aquests locals es distingien per la clientela que sovint hi acudia. No eren els mateixos el dels fills

En esser temps de la recol·lecció del gra i de la major part dels fruits, es diu:“A l’estiu tothom viu”. I per aconseguir alguna cosa hi ha d’haver esforç, en definitiva, posar en marxa la

Cristòfol Carrió Aquest diumenge és el primer dia del mes de juny. És per això que he redactat dos articles referits a tradicions pròpies dels 30 dies que iniciam i en els quals començam l’estiu.

Cristòfol Carrió D’aquí a unes poques setmanes, la tosa d’ovelles.Les nombroses guardes d’ovelles, també anomenades xots o mens, que pasturen per les planures de qualsevol indret de l’illa són dels animals més mansos i de

Cristòfol Carrió EL MAIG ESCLATA DE VIDA I ÉS EL MES DE MARIA El proper dijous ençatam un nou mes: el maig.Són tants els detalls que ens regala la natura que ens fa sentir impotents

Cristòfol Carrió Quantes romegueres s’han d’esmotxar per arribar a veure-hi una mica clar!A vegades no n’hi ha prou amb tota una vida i sovint vivim inconscientment, sota uns núvols molt espessos que ens difuminen la

Trescant pel pou de la memòria, podem retrobar aquells personatges entranyables que, sense fer res d’espectacular, convertien les seves vides en vertaderes obres d’art. Enyorats conreadors i menestrals, persones de paraula, gent sana de fora