El pregoner de les Festes de l’Esperança dedicarà bona part del seu discurs a recordar son pare, Guillem Danús, una persona molt vinculada a la vida social, esportiva, cultural i religiosa de Capdepera, que havia de pronunciar el pregó fa uns anys, però no ho va poder fer a causa de la seva malaltia.
—Què significa per a tu ser el pregoner de les Festes de l’Esperança?
—És un gran honor. El pregó és un discurs important per al poble, per als creients i per a totes aquelles persones que segueixen la Mare de Déu de l’Esperança. Em fa molta il·lusió que m’hagin triat, però sobretot és un honor poder recordar la figura de mon pare.
—Com vares rebre la proposta de s’Obreria? Què et va fer decidir a acceptar-la?
—M’ho varen demanar des de s’Obreria i vaig sentir que mon pare estaria orgullós que ho fes jo. Ell havia de ser el pregoner fa un parell d’anys, però, per mor del càncer, no ho va poder fer. Com que ell tenia aquesta il·lusió i no la va poder complir, vaig pensar que seria un gest molt especial fer jo aquest discurs.
—Per tant, aquest pregó tendrà un significat molt especial perquè, d’alguna manera, també serà un homenatge a ton pare, Guillem Danús.
—Sí, realment és així. Per a mi és un honor que, ja que ell no ho va poder fer, ara ho pugui fer jo. El discurs l’enfocaré molt cap a la figura que va tenir mon pare, tant en relació amb la Mare de Déu de l’Esperança com amb el poble de Capdepera. Es tracta de recordar-lo, de parlar del seu carisma, de la seva bona voluntat i de tot allò que va representar.
—Quins aspectes de la seva personalitat i de la seva vinculació amb Capdepera t’agradaria destacar?
—Mon pare era una gran persona, molt implicada en els temes del poble. Sobretot li agradava molt el futbol, però també estava molt vinculat a les festes, a l’esport, a la cultura i a la religió. Era una persona que participava molt en la vida del municipi. M’agradaria recordar aquesta faceta seva i explicar una mica tot allò que va fer i el que va significar per al poble.
—Què representa per a tu poder recordar-lo públicament en una celebració tan arrelada a Capdepera?
—És una manera de fer present la seva figura en un acte que per a ell tenia molta importància. Ell feia molts d’anys que volia fer aquest pregó i, malauradament, no va poder ser. Per això sent que, fent-lo jo, també li ret un homenatge i record la seva vinculació amb la Mare de Déu de l’Esperança i amb Capdepera.
—Sense desvelar tot el contingut del pregó, ens pots avançar quin serà el fil conductor del teu discurs?
—El centraré sobretot en mon pare. Vull recordar el seu carisma, la seva bona voluntat i la seva implicació en la vida del poble. Parlaré de la seva relació amb la Mare de Déu de l’Esperança i també de la seva participació en el futbol, les festes, l’esport, la cultura i la religió. En definitiva, serà una manera de recordar-lo i d’explicar una mica qui era i com va viure la seva vinculació amb Capdepera.
