Suso Rexach serà l’encarregat d’obrir les Festes de Sant Bartomeu 2026 amb un pregó que promet emoció, bon humor i molt de sentiment gabellí. Cantautor, professor, escriptor i una de les persones més vinculades a la vida cultural del municipi, rep aquest reconeixement amb il·lusió, però també amb la responsabilitat de dirigir-se al seu poble. En aquesta entrevista comparteix records, reflexions sobre la cultura local i deixa entreveure quin serà l’esperit d’un pregó que, assegura, vol arribar «al més profund dels gabellins».
Pregunta: Primer de tot, enhorabona. Quan te varen proposar ser el pregoner, què va ser el primer que vares pensar? T’ho esperaves?
Resposta: La veritat és que em va agafar un poc per sorpresa. Aquests darrers anys estic gaudint més de les festes des d’un altre punt de vista, i em refereixo com a pare. La meva màxima preocupació és que el meu fill visqui les festes de ben a prop i que el sentiment gabellí li quedi enregistrat a l’ADN. El pregó serà un examen important per a mi davant el poble, però sobretot també davant el meu fill.
P: Has fet moltes coses al llarg de la teva vida: música, ràdio, teatre, llibres, vídeos, docència… Però què significa, personalment, que el teu poble t’hagi elegit per donar el pregó de les festes?
R: Evidentment és un honor i, al mateix temps, una gran responsabilitat. Ja són molts anys de pregons… i cada vegada és més complicat fer noves aportacions. Intentaré arribar al més profund dels gabellins, però sé que m’ho hauré de treballar.
P: Quan penses en les Festes de Sant Bartomeu, quin és el primer record que et ve al cap? Quin és aquell moment que encara avui et fa somriure?
R: Després d’actuar quasi trenta anys consecutius amb Els que ningú vol a l’inici de les festes, veure com la gent de totes les edats, nins, joves i grans, i de totes les procedències, quedava bocabadada i amb un somriure de felicitat amb el nostre pas amb el tractor, la nostra música i la nostra alegria, no té preu.
P: Has vist evolucionar molt Capdepera. Quines festes recordes de quan eres petit? Què ha canviat i què creus que, afortunadament, continua essent igual?
R: Crec que l’encert és anar evolucionant amb el pas del temps. Abans que una determinada activitat caduqui, s’ha de saber canviar i, fins i tot, recuperar-ne alguna que ja hagi desaparegut per revitalitzar-la. D’altres són quasi eternes… com les carreres de cavalls, que enguany, per desgràcia, no es podran fer; la verbena; el sopar a la fresca… Record el Canti qui vulgui. Sempre he dit que les gimcanes de Capdepera eren les millors del món… i ara ja no n’hi ha.
P: Sense desvetllar el contingut del pregó, de què t’agradaria parlar? Quin to li voldràs donar?
R: No vull destapar el que vendrà, però, per damunt de tot, bon rotllo. Intentaré que hi hagi un poc de tot.
P: Molta gent associa el teu nom a Aquesta terra, una cançó que, per a molts, és gairebé un himne no oficial de Capdepera. Quina relació tens avui amb aquesta cançó? Encara t’emociona cantar-la?
R: Crec que, passats quasi trenta anys, segueix amb més vigència que mai. En el fons és una pena que així sigui. La gent del poble se la sent molt.
P: Sempre has estat una persona molt implicada amb la cultura del municipi. Com veus el moment cultural que viu Capdepera? Som un poble que continua estimant la cultura?
R: Per sort, sempre he vist un poble que gaudeix de la cultura i, sobretot, de la pròpia. Estam vivint moments de canvis de tot tipus, no només socials, també culturals. Crec que estan apareixent nous elements interessants que fan la festa més atractiva, com per exemple els gegants, i actes que estan arrelant amb força, com la Vermutada.
P: També ets professor. Quan mires les noves generacions, què et dóna més esperança? I què t’agradaria que no perdessin mai com a poble?
R: Crec que des de l’IES Capdepera, des de diferents departaments i en tots els àmbits, s’està fent una feina extraordinària. Hi ha professors molt implicats perquè tant els gabellins com els nouvinguts gaudeixin de la cultura del nostre poble.
P: Si haguessis d’explicar a una persona que no coneix Capdepera què són les Festes de Sant Bartomeu, què li diries? Què tenen d’especial?
R: Són unes festes que combinen tradició, participació i molta implicació del poble. Són dies per retrobar-se, compartir i sentir-se gabellí.
P: Si poguessis recuperar una tradició, un costum o un record de les festes d’abans, quin seria?
R: El Canti qui vulgui. Era una festa del poble, feta per la gent del poble i per a la gent del poble.
P: Què creus que aporten unes festes patronals a un poble més enllà dels concerts i dels actes? Quin paper juguen en la identitat d’un municipi?
R: Retrobament, bon rotllo, fer poble i molta alegria.
P: Quan acabis el pregó i baixis de l’escenari, què t’agradaria que sentís la gent?
R: Em conformaria haver-los arrabassat uns somriures i que s’haguessin oblidat dels problemes una estona. I si, a més, hagués remogut emocions guapes, molt millor.
P: Per acabar, quin missatge voldries deixar als gabellins i gabellines perquè visquin aquestes Festes de Sant Bartomeu?
R: Retrobades, amics, salut i festa.
